dilluns, 13 de març de 2017
Viure a...
La ciutat del Monestir, emblema de Sant Cugat del Valles
Enigmàtic, bell i monumental. El Monestir de Sant Cugat del Vallès és, sens dubte, un dels principals reclams turístics del municipi i tot un orgull per als veïns de la zona. Un lloc que amaga a més una interessant història que val la pena descobrir ...Segons les cròniques locals, en les seves terres habitaven fa segles alguns dels primers romans que van arribar a Catalunya. De fet en la seva mateixa ubicació, es trobava una fortificació romana o Castrum Octavianum que complia a la perfecció el seu paper com a campament militar. Per la seva fundació hem de remuntar-nos al segle IX, quan el Monestir de Sant Cugat del Vallès va començar a ser ja una realitat i que, dotze segles després, segueix sent sens dubte un dels edificis més importants del Vallès Occidental.Sant Cugat del Vallès és coneguda com "La ciutat del Monestir". Un enorme temple d'estil romànic i gòtic que va tenir els seus orígens en unir una diminuta basílica paleocristiana del segle V on als seus voltants ja existia una petita comunitat de monjos, amb una fortificació existent limítrofa. Segons la documentació existent, es té constància que el Monestir de Sant Cugat ja existia almenys l'any 877 tal com el coneixem en l'actualitat, quan el propi emperador carolingi Carles el Calb va confirmar els béns del monestir. En 878, el seu successor Lluís II el va col·locar sota el domini dels bisbes de Barcelona i fins 973, quinze abats ho van dirigir.El seu poder va ser immens així com els seus dominis, per la qual cosa va atreure a una multitud de fidels i captaires a la recerca de treball a canvi de menjar o diners aconsegueixo seva màxima esplendor ben entrat el segle X on la importància del monestir comença a ser notable. Les possessions pertanyents a ell van arribar des de la zona del Penedès fins a la del Montseny sent els anys de l'abat Odó els més esplendorosos de la seva història comportant-fins i tot com un autèntic senyor feudal, religiós i guerrer alhora. A la seva mort, van arribar els problemes per al Monestir de Sant Cugat del Vallès i és que la noblesa feudal es sentia amenaçada per les seves terres i camps, cosa que va obligar el Monestir a vendre part d'aquests.Durant els segles XI i XIII, diferents abats però de llinatges d'alta i mitjana noblesa es van dedicar a regir el present i futur del Monestir, ubicat a terres tan fèrtils com les del Vallès que, sens dubte, van ajudar a fer d'aquest un monestir ric i en constant creixement durant èpoques. A part de la proximitat a la ciutat de Barcelona, ??ja en aquell temps de gran importància social, econòmica i cultural col·laborant a més a participar en l'expansió territorial del comtat de Barcelona. A mitjan segle XII es van iniciar les obres de construcció d'un nou monestir. I d'aquesta època també són les galeries baixes del claustre a més de la part romànica de l'església. Mentre que al llarg del segle XIII es va anar ampliant l'església existent en una obra que es va perllongar en el temps fins a l'any 1337.Ja en l'època de Jaume I es van mantenir les bones relacions del monestir amb la casa comtal mitjançant alguns privilegis amb la intenció era la de convertir el monestir en contrapoder al bisbe i la seu de Barcelona. Fins a l'any 1350 no es van iniciar les obres de fortificació que podem veure ni tampoc algunes torres de guàrdia o l'aqüeducte per a l'abastament de l'aigua, que encara avui es preserva com el pont de Can Vernet. No obstant això, al final d'aquest segle va significar el declivi del Monestir de Sant Cugat del Vallès coincidint en un moment històric on els abats van passar a ser nomenats pel papa o els reis i no per la comunitat com fins llavors.Al segle XV es van construir les galeries superiors del claustre, el pòrtic que el precedeix i les parts superiors del campanar i posteriorment al segle XVIII es va reformar el palau abacial en el qual es va disposar una nova sala capitular. A poc a poc la comunitat de monjos es va anar reduint marcant l'any 1835 un punt d'inflexió en la seva història. Aquell any, els monjos van abandonar el monestir i tot el seu ric tresor documental i artístic que es va perdre en gran part. La causa no va ser altra que la llei de desamortització que obligava als ordes religiosos a abandonar les pertinences que posseïen. Des de 1844 fins a 1931, el Monestir de Sant Cugat del Vallès va ser utilitzat com a escola pública, més tard també com improvisat quarter i fins i tot com a ajuntament. I diferents elements arquitectònics del mateix van ser repartits, venuts o literalment robats. El 1931 va ser declarat Monument Històric Artístic i es van iniciar obres de restauració, interrompudes per la Guerra Civil, i represes el 1941. Del 1968 al 1972 la facultat de Lletres de la Universitat Autònoma de Barcelona es va instal·lar al claustre i als edificis annexos fins que en la dècada dels 80, es va disposar que el Monestir de Sant Cugat del Vallès complís la seva funció actual: un lloc d'interès i obligada visita en aquest municipi.