Blog

La renda antiga ja és cosa del passat. Cada vegada més pisos i cases a Espanya esgoten està fórmula en morir els seus últims inquilins de ple dret, però hi ha una fissura legal que ha de posar en sobre avís als que encara s'aprofiten d'aquest pagament en ocasions significativament menor del lloguer mensual del pis. Quin és? Sobretot si vius en un pis de renda antiga això t'interessa i molt.I és que el Tribunal Suprem s'ha posat al costat dels propietaris en aquest sentit: el propietari pot donar per finalitzada la renda antiga si les obres de conservació de l'immoble superar el 50% del valor de pis. Pel que el propietari pot "reprendre" el control del seu immoble i llogar-al preu que ell vulgui, en detriment de qui visqui al pis en aquest moment.Això pot suposar un autèntic maldecap per a milers de persones que encara viuen en pisos de renda antiga ja que per lògica aquests immobles són antics i en ocasions es troben en molt males condicions arquitectòniques. Això sí, l'arrendador o propietari està obligat a assumir les obres de l'habitatge per condicionar en perfecte estat.És a dir, quan les obres de conservació excedeixin del 50% del valor del pis, llavors el propietari pot sol·licitar la resolució del contracte d'acord amb la Llei d'Arrendaments de 1964. A Espanya encara hi ha lloguers que continuen amb aquest règim de renda antiga ( cal destacar que pel que fa a locals comercials, la llei es va donar totalment per finalitzada el 2015).Els lloguers de renda antiga forçaven al propietari o arrendador a prorrogar de manera forçosa i amb una quantitat mínima el preu del lloguer mensual de dit immoble de caràcter vitalici fins a la defunció de l'inquilí. Tot això pot canviar amb el Decret 4104/1964, que inclou fins i tot el valor del sòl.Un cas com a exempleL'estudi Àtic Jurídic posa com a exemple un cas per entendre el perquè d'aquesta fissura legal per seguir beneficiant-se de la renda antiga. Una dona tenia un lloguer a aquesta condició des de l'any 1966. L'estat del pis es va deteriorar amb els anys i va exigir als amos una reforma. L'arrendador no va voler i amb la Llei d'Arrendaments Urbans de 1964 a la mà se li va donar la raó per demanar la resolució contractual. La petició de l'inquilí va ser estimada pel Jutjat de Primera Instància, que va ser admesa a favor de l'Audiència Provincial però l'arrendador va guanyar davant el Tribunal Suprem.En aquest cas, segons l'informe pericial que va ser aportat per l'arrendador les obres de reparació de l'habitatge es valoren en 28.604,97 euros i el valor de l'habitatge arrendat a cost de reposició en 35.206,15 euros. Per això, el Suprem va estimar el recurs de cassació interposat per l'arrendador declarant la resolució del contracte d'arrendament que lligava les parts segons aquesta normativa de 1964 que pocs contemplaven.