Els habitatges evolucionen de la mà de la societat i s’adapten als nous hàbits dels ciutadans. Als anys 60-70 es construïen, en ple «baby boom», més pisos amb quatre habitacions. Una tendència que va deixar pas als pisos d’una o dues habitacions a l’entrada del nou mil·lenari. Ara, els habitatges cada vegada s’adapten més a les demandes dels usuaris que busquen compartir pis en qualsevol edat, també entre la gent gran. Un fenomen que es coneix amb el nom de cohousing.
El terme «cohousing», de «collaborative housing», va néixer als anys 80 de la mà dels arquitectes Charles Durrett i Kathryn McCamant i feia referència a un model inspirat en les cooperatives d’habitatges dels països escandinaus de la dècada dels 60. Des d’aleshores el seu creixement ha sigut constant i, a poc a poc, es va definint com una opció més que tenen en compte les persones grans.
¿Com són els habitatges dissenyats per cohousing?
Aquestes són les principals característiques de les cases pensades per a la vida comunitària:
1.- Espais comuns amplis
En aquests habitatges els espais comuns tenen una gran importància i es caracteritzen per tenir grans dimensions. La cuina, el menjador i els passadissos són els espais d’interrelació amb la resta de convivents més importants d’aquestes cases i aquesta importància es veu reflectida també en les seves dimensions.
2.- Zones privades
A banda dels espais de relació amb els altres cohabitants de l’habitatge, aquestes cases acostumen a comptar també amb habitacions privades amb les necessitats bàsiques cobertes com ara un bany amb dutxa.
3.- Espais exteriors
Els habitatges pensats per compartir acostumen a comptar amb espais exteriors que afavoreixen les relacions humanes com els porxos, terrasses i jardins. Aquestes superfícies han estat concebudes per promoure la trobada amb la resta de convivents.
A Organ comptem amb espais que s’adapten a les necessitats dels ciutadans d’avui en dia i que afavoreixen que persones adultes puguin compartir casa i beneficiar-se de tots els seus avantatges.